Dijous donem el tret de sortida a la Festa amb un espectacle que mereix tota l’atenció.
Podrem gaudir en directe del programa especial que han preparat el podcast de moda a l’Ateneu.
Des de Lu d’Antes ens han preparat un programa de ràdio en directe dedicat a la nostra estimada Festa Major Alternativa. Després podrem gaudir de l’estrena universal del video Santboianament, una paròdia magnifica del lema de la nostra 19a Festa Major Alternativa.
Us esperem a totes per celebrar que un any més hem estat i som capaces de tirar endavant un porjecte autogestionat, fet des de un equip entregat de voluntàries que creuent en la cultura popular i la participació com a eina per la transformació social.
PREGÓ DE LA FMA
Dia: Dijous 19 de maig als Jardins de l’Ateneu Santboià
Horari:
Obertura de portes | 20H
Inici de l’espectacle | 21:30H
Manifest de la 19a FESTA MAJOR ALTERNATIVA
Avui som aquí intentar explicant què vol dir Santboianament i ho fem des de la consciència de parlar d’un sentiment que és quasi familiar, amb les coses bones i les dolentes que això vol dir. Sant Boi és una mica com l’amic de tota la vida amb el que tú et pots ficar però que si algú intenta criticar-lo, saltaràs al coll sense miraments. Perquè més enllà de l’etiqueta de poble-killo, brometes sobre si bojos hi som més fora que dins i altres típics i tòpics, si som avui aquí és perquè ens pot l’orgull.
Hem crescut a un poble que té escola, hospital, llar d’avis i cementiri una cosa al costat de l’altre. Com si naixessis i quedés claríssim ja per on anirà tot, un camí predefinit on saltar de curro en curro precari mentre maldes per pagar un lloguer inmoral i esperes amb resignació el pas d’un costat a l’altre al carrer. Però, qui pot esperar quan la vida ens rebenta les venes?
Santboianament és riuret dels tòpics, cridar Despertaferro! i ballar una sevillana, és recordar amb orgull que el franquisme va dir que ‘España tiene dos problemas, ETA y el Bajo Llobregat’ arrel d’una vaga que va fer història, és fer aquesta cosa tan humana de tenir mania a Cornellà però saber que esquena contra esquena defensem el territori, la cultura i la vida a una comarca que mai serà dòcil.
Sant Boi no és el que diuen, Sant Boi, com totes nosaltres és un poble fet a si mateix perquè és un poble fet en col·lectiu, mà a mà i colze a colze. Un dels exemples que volem posar en valor és com, davant la COVID i el confinament, el poble es va articular fent el que millor sap fer: construint des de l’autogestió una xarxa de solidaritat que unia cultura, suport psicològic, lluita laboral, cures compartides i missatges de força a qui més lo calien. Ara i aqui defensem que vivim santboianament no com una identitat excloent, sinó com una manera de reivindicarnos com quelcom més que el pati del darrere de Barcelona, com un extrarradi que a base d’iniciatives locals, ja no necessita del centre.
I volem també posar en valor que podem fer aquest crit aquí, a l’Ateneu Santboià, gràcies a i tantes que sabeu que lq tradició no s’hereda, es conquereix, i heu salvat aquest espai de la desaparició venint a construïr, a passar les hores, a somiar i a fer-ho possible. Per nosaltres l’Ateneu ha sigut altaveu i trinxera no només d’una reivindicació cultural, també d’espais per reivindicar la nostre existència: com a dones, com a obreres, com a mariques, lesbianes, bisexuals.
I és a les més joves, a les que en altres èpoques van haver de marxar d’un poble que els hi era hostil per poder formar comunitats de suport mutu on no ser excloses. Des de les que hem resistit el masclisme, la homofòbia, el classisme, el racisme, l’alteritat, a totes vosaltres us volem fer una promesa: Mai haureu de resistir silencis.
Santboianament voldrà dir, per sempre, un sentiment que s’omple de contingut entre totes, de Campsblancs a la Coope i de Marianao a Barri Centre. On no s’exclou ningú perquè tothom és imprescindible, i que s’alça, com ho fa aquest espai on avui ens trobem, declarant-se profundament radical, que no vol dir més que fer l’esperança possible en comptes de la desesperança convincent.
Quin orgull de ser el que som, quin orgull de festa major alternativa!
Visca la FMA, visca la cultura popular….Entre totes, tot!
Ateneu Santboià 